Granat (Punica granatum)

El magraner, El nom científic és Punica granatum, és un arbust gran o arbret que, si bé és espinós, es porta cultivant des d'antic al mediterrani. És molt resistent a la sequera, tant que pot estar mesos sense rebre una sola gota daigua una vegada que ja ha tingut temps per arrelar al terra del jardí; i tampoc no espanten les altes temperatures estiuenques que solen assolir en aquesta regió, sovint superant els 35ºC de màxima.

Es tracta doncs d'una espècie fruitera molt a tenir en compte quan les precipitacions són escasses, que a més produeix flors molt boniques, i que no necessita cap cura especial. Anem a conèixer-lo.

Origen i característiques de la Punica granatum

El granat és un arbret nadiu del Vell Continent, en concret es troba des de l'Iran fins a l'Himàlaia, encara que com dèiem, és tan present a tota la Mediterrània, i des de fa tant de temps, que pot fer la impressió que s'hi va originar. Arriba als 5 metres d'alçada, i és una planta caducifolia la qual perd les fulles a la tardor/hivern, depenent de les temperatures que hi hagi a la zona (com més suaus són, més tarda a perdre-les).

Aquestes fulles són verdes a la primavera-estiu i grogues a la tardor, allargades, d'uns 7 centímetres de llarg per 2 centímetres d'amplada, i solen brollar aviat a la primavera, a mesura que el risc de gelades es va allunyant i el mercuri del termòmetre puja . Poc després floreix, i ho fa produint flors vermelles o rosades d'uns 2 centímetres de diàmetre que poden ser simples o dobles.

Més tard, a l'estiu, maduren els fruits. Aquests tenen forma esfèrica o ovalada, mesuren uns 5-10 centímetres d'amplada per alt, i tenen l'escorça ataronjada/rogenca. Al seu interior hi trobem un gran nombre de llavors vermelloses, amb forma arrodonida, les quals mesuren uns 15 mil·límetres.

varietats de Punica granatum

Hi ha moltes varietats de magranes, com ara aquestes:

• Alandi: les seves magranes són mitjanes i tenen les llavors dures.
• Blanc: es denomina així ja que les fruites són clares, amb la polpa de color crema.
• Mollar valenciana: és un arbre gran amb fruits també de grans dimensions amb forma arrodonida.
• Kandhari: produeix granades grans de color vermell fosc, amb llavors dures.
• Meravellós: és una de les que produeixen fruits més grans i de millor sabor.

Quins usos té el magraner?

El nostre protagonista es fa servir, sobretot, com arbre fruiter. Les llavors són comestibles, i de fet amb elles es preparen begudes, xarops, i fins i tot es poden consumir fresques ja que tenen un sabor dolç molt agradable.

A més, se li atribueixen propietats medicinals, com ara antioxidants, vermífugues, diürètiques, i antihipertensives. I al contrari del que molta gent creu, la magrana no estreny; més aviat al contrari: serveix com a laxant. Això és degut a que conté de mitjana 4 grams de fibra per cada 100 grams de fruita, més que la pera per exemple, la qual té 3.1 grams.

No obstant això, no només és una bona planta fruitera, sinó també ornamental. És una espècie molt interessant, ja que a la primavera es posa molt bonic quan floreix, i pot arribar a proporcionar ombra. Tolera bé la poda, per la qual cosa és possible cultivar-ho en test o com a bonsai.

Quins són les cures que necessita?

El granat és una planta que no necessita gaires cures, però si hi ha alguna cosa que no li pot faltar mai no és sol. No viurà a l'ombra; fins i tot a interiors amb molta llum té seriosos problemes, ja que ha de viure a l'exterior, a l'aire lliure. Però a més, hem de tenir en compte altres coses perquè estigui bé:

Ubicació

Hem dit que li ha de donar el sol, però on s'ha de posar? Bé, el primer que cal saber és que és una planta que no només pot arribar als 5 metres d'alçada, sinó que també pot desenvolupar una copa d'uns 3 metres de diàmetre. Per això, en el cas que estigui a terra s'ha de plantar a una distància mínima de 2 metres de murs i parets, així com d'altres plantes que tinguin copes amples.

Si volem tenir-lo en test, podrem fer-ho, però serà molt important podar-ho de tant en tant per controlar el seu creixement, i plantar-lo en recipients cada vegada més grans cada 3 o 4 anys, en cas contrari les arrels esgotarien la terra i lespai disponible, i la planta deixaria de créixer. A partir de llavors, s'afebliria.

Terra o substrat

• jardí: creix a gairebé qualsevol tipus de terra, però prefereix aquelles que drenen ràpid l'aigua.
• test: si estarà en un recipient, podem plantar-la a terra de cultiu universal, com aquest.

Reg i abonat

La freqüència de reg variarà molt depenent del clima, i també de si tenim el granat a terra o en test. I és que si és al jardí des de fa més d'un any, segurament ja estigui aclimatat i només necessiteu un reg esporàdic durant l'època de sequera; en canvi, si està en test, haurem de regar-ho més seguit, deixant que la terra s'assequi una mica entre un reg i el següent.

Pel que fa a l'abonat, passa una mica el mateix. Si està a terra no cal abonar-lo, però sí que està en test, ja que la quantitat de terra és limitada i els nutrients que conté també, s'ha d'abonar amb adobs orgànics, com el guano, durant la primavera i l'estiu.

poda

Si cal, es farà a la tardor. Atès que floreix a la primavera, i interessa que produeixi magranes, aconsellem podar-ho quan es quedi sense fulles. Per això, s'eliminaran les branques que estiguin seques i les que estiguin trencades, eliminarem les que brotin de la meitat inferior del tronc, i reduirem la longitud de la resta perquè tingui una copa més compacta.

multiplicació

El granat es multiplica per llavors, esqueixos i els cultivars per empelt.

Plagues i malalties

Encara que és una planta força resistent, això no impedeix que pugui tenir alguna plaga. De fet, pot tenir pugons, cotxinilles, i forats. Així mateix, les magranes són vulnerables a la mosca de la fruita. Per combatre-les, es recomana utilitzar insecticides ecològics i similars, com les trampes adhesives grogues que serveixen contra les plagues voladores, o la terra de diatomees que elimina els insectes xucladors de saba perforant-los el cos i fent que morin deshidratats.

Pel que fa a les malalties, és difícil que un granat que està aparentment bé en tingui. Però si el terra és molt compacte, i/o si es rega massa, els fongs patògens com l'alternària o el fitòftora ho infectaran. Per evitar-ho, s'ha de plantar a terres i llocs adequats, i deixar assecar el terra abans de tornar a regar. Si les fulles esgrogueeixen i cauen, començant per les inferiors, o si ha rebut molta aigua, haurem de tractar-ho amb fungicida.

rusticidad

A causa del seu origen, la Punica granatum pot viure en una gran varietat de climes (estacionals): des dels subtropicals i el mediterrani, fins a aquells més freds. Resisteix les gelades de fins a -10ºC, la calor de fins a 40ºC, la sequera si porta més d'un any a terra, i les inundacions ocasionals (com les que ocorren a finals d'estiu al sud-est de la península ibèrica ia l'arxipèlag balear) sempre que la terra dreni ràpid l'aigua.

Per tot això, és una espècie molt recomanable.