Paulownia

Els arbres de Paulownia són plantes de ràpid creixement i solen florir a molt primerenca edat. Si les condicions són bones, poden guanyar uns 30 o 40 centímetres d'alçada cada any, cosa que és molt si es compara amb allò que solen créixer altres arbres.

El seu principal atractiu són, sens dubte, les flors. Aquestes brollen abans que ho facin les fulles, la qual cosa permet contemplar-les amb molta facilitat. Però, d'on provenen?

Quin és l'origen de Paulownia?

aquests arbres creixen a l'est d'Àsia. Són natives de la Xina, així com del Japó i Corea. També es troben al Vietnam i Laos. Fora dels seus llocs d'origen, es cultiven força en llocs on el clima és temperat, amb les quatre estacions ben diferenciades, sent els estius generalment suaus i els hiverns frescos.

Com a curiositat, comentar-te que són l'emblema del govern japonès, país on es coneixen com kiri (un nom que ha traspassat fronteres, ja que també es fa servir molt als països hispanoparlants).

Com són?

Són arbres de fulla caduca que, com s'avançava, el ritme de creixement és ràpid; de fet, poden arribar a mesurar una alçada aproximada de 10-20 metres. Cal tenir en compte també la seva copa, la qual és força ampla en els exemplars adults, mesurant entre 4 i 7 metres de diàmetre.

Les fulles són també grans, mesurant uns 40 centímetres d'amplada per més o menys el mateix de llarg. Els llimbs es divideixen una mica en dos lòbuls, i tenen un pecíol llarg. Si parlem ara de les flors, aquestes brollen en inflorescències amb forma piramidal en grups de fins a 8 flors de color porpra. Un cop cauen, la planta produeix els fruits, que són càpsules amb un gran nombre de llavors petites i alades.

Principals espècies de paulònia

S'estima que hi ha unes 6 espècies diferents de Paulownia, que són les següents:

Paulownia catalpifolia

Es tracta d'una espècie nativa de l'est de la Xina, que aconsegueix una altura d'uns 15 metres. És caducifòlia, i perd les fulles durant la tardor o hivern. Les seves llavors germinen força bé si se sembren a la primavera, i el creixement de les plàntules és ràpid. Però això sí, és important saber que per sobreviure necessita sentir el pas de les estacions, per la qual cosa no s'ha de cultivar a llocs tropicals.

Paulownia elongata

Es tracta d'una espècie que comença a ser molt coneguda a Occident. També és caducifòlia, però és una de les que arriben a una altura més gran: si escau, parlem que pot mesurar 28 metres. De creixement força ràpid, pot assolir els 12-15 metres d'alçada en uns 5 anys. És, també, molt adequada per a climes subtropicals o temperat-càlids (com el mediterrani).

Paulownia fortunei

Es tracta d'una mena de fulla caduca nativa del sud-est de la Xina, Laos i Vietnam que aconsegueix una altura de 15 a 20 metres. Té una copa piramidal, i les fulles són ovals, arribant a fer uns 20 centímetres de llarg. Així mateix, has de saber que igual que les altres paulonies, suporta raonablement bé les gelades moderades.

Paulownia kawakamii

Es tracta d'una mena de paulònia caducifòlia que només aconsegueix una altura aproximada de 6 metres, de manera que en ser més petites que altres, es pot cultivar en jardins petits a mitjans. És nativa de Taiwan, i la seva copa és arrodonida. Suporta el fred, però no tant com les altres: només fins a -5ºC.

Paulownia taiwaniana

És un arbre caducifoli nadiu de la Xina, principalment de Taiwan. El seu tronc s'alça uns 5 metres sobre el nivell del terra, i la copa és més o menys arrodonida. Al seu lloc d'origen, sol hibridar-se amb Paulownia kawakamii i amb Paulownia fortunei, amb els qui comparteix hàbitat. Resisteix el fred sempre que no sigui extrem.

Paulòwnia tomentosa

La Paulòwnia tomentosa és l'espècie més coneguda. És originària de la Xina, i és un arbre caducifoli que arriba a una alçada de 20 metres. La seva copa és molt ampla, ja que arriba a mesurar aproximadament 6 metres. Aquesta està composta per fulles de grans dimensions, ja que fan 40 centímetres de llarg. Les seves flors sorgeixen en inflorescències terminals a la primavera, i són de color lila. Resisteix les gelades de fins a -20ºC.

Quins usos tenen les paulownies?

Primer parlarem dels usos que tenen als llocs d'origen. I és que als països asiàtics d'on procedeixen, principalment a la Xina, el Japó i Corea, la seva fusta es fa servir per fer instruments musicals tradicionals, com el guzheng (d'origen xinès) o el koto (d'origen japonès). A més, a la Xina es fan servir per reforestar, ja que creixen ràpid i no són molt exigents pel que fa al tipus de terra. Per descomptat, també serveixen com a plantes ornamentals, que és el principal ús que els donem a Occident, però no l'únic.

A poc a poc també es va fent servir la fusta en la fabricació d'instruments musicals, com ara guitarres elèctriques de baix cost. Ara bé, també són esplèndids com a «ajudants de l'ecosistema», ja que les seves flors són mel·líferes; les arrels prevenen l'erosió del sòl ia més poden créixer en aquells terrenys on els nutrients escassegen; i per si no n'hi hagués prou, les fulles contribueixen a millorar la qualitat de l'aire -igual que totes les plantes, en realitat, però com que les de les paulownia són molt grans i nombroses, l'efecte és més notable-.

Això sí, no són arbres tot terreny. Les paulownia, com a plantes que són, també tenen les seves necessitats i, de fet, no podran viure a llocs on plou poc, o on el clima és càlid durant tot l'any. A això, cal afegir-hi també una cosa que considero molt important: la millor manera de cuidar i protegir un ecosistema és plantant plantes autòctones; no al·lòctones. Per molt bo o bonic que sigui un arbre exòtic, sempre serà millor optar per espècies natives de la nostra regió.