Olea europaea

Si busques un arbre resistent a la sequera del que et puguis menjar els seus fruits, sens dubte un dels més interessants és la Olea europaea. Popularment conegut com a olivera, es tracta d'una planta increïble, que dóna molt bona ombra i que no sol donar cap problema sempre que es plante al lloc adequat.

El manteniment és realment senzill, del que gaudiran tant els que no tenen molta experiència cuidant plantes com els experts.

Quin és l'origen i les característiques de la Olea europaea?

L'olivera, olivera o olives com se'ls coneix és un arbre perennifoli originari de la Regió Mediterrània. Té una alçada màxima de 15 metres, encara que no sol deixar-se que superi els 3-4 metres. La copa és ampla, composta per fulles verdes per l'anvers i densament escamoses pel revers, oposades, amb forma lanceolada, la mida de la qual és de 2 a 8 centímetres de llarg.

Les flors són hermafrodites, i s'agrupen en panícules entre les fulles durant la primavera. El fruit és una drupa carnosa de 1 a 3,5 cm de diàmetre, globosa, i de color fosc (normalment negre) en madurar.

Quins usos té?

Si bé és una espècie molt interessant per a jardins, i fins i tot per treballar com a bonsai, el seu ús més estès és el culinari. Les olives es consumeixen crues, ja sigui en plats (pizzes per exemple), o soles com a aperitiu; a més d'elles s'extreu un oli, l'oli d'oliva, que es fa servir per torrades, amanides, etcètera.

Quines són les cures de l'olivera?

Tenir cura d'una olivera no és difícil. Perquè l'arbre estigui sa només cal tenir en compte que necessita estar a ple sol, en un terra amb pH neutre o alcalí, amb bon drenatge i que cal regar-lo de tant en tant. Com que és originari del mediterrani, resisteix molt bé la sequera, fins i tot si aquesta dura mesos; però compte, que si és el primer any que el tens plantat, regi'l almenys unes dues vegades per setmana durant l'estiu perquè desenvolupi un sistema radicular fort.

No necessita poda en realitat, però si vols podeu podar-ho a finals d'hivern. Treu-li les branques seques, les febles, les que estiguin trencades i retalla totes aquelles que estiguin creixent massa. Però no t'excedeixis: les podes dràstiques el poden debilitar molt. És millor anar podant una mica cada cop, usant sempre eines adequades i prèviament desinfectades amb alcohol de farmàcia o unes gotes de rentaplats.

Es multiplica amb facilitat per llavors, les quals se sembren oa la tardor oa la primavera en planters amb substrat de cultiu universal col·locats a l'exterior, a ple sol. També es pot per esqueixos a finals d'hivern i per colze a la primavera-estiu.

Finalment, has de saber que resisteix gelades de fins als -10ºC, encara que prefereix climes una mica més càlids.