Ficus

Els Ficus són un gènere de plantes en què s'inclouen plantes de grans dimensions. Algunes espècies poden superar els 30 metres d'alçada i/o els 2 metres d'amplada. Per això, sovint es veuen més a jardins amplis, i no tant als petits. Però així i tot, cal saber que es recuperen força bé de les podes, tant és així que no són poques les varietats que es treballen com a bonsai.

Però, quins són els diferents tipus de Ficus que més es cultiven? Com es cuiden? D'això i més et parlaré a continuació.

Què és el ficus?

Ficus és el nom del gènere al qual pertanyen unes 800 espècies d'arbres, arbustos i enfiladisses. Pertany a la família Moraceae ia la tribu Ficeae. Les plantes es troben principalment a les regions tropicals i subtropicals del món, però n'hi ha algunes, com el F. carica, que prefereix un clima temperat, en què les quatre estacions estiguin diferències. Aquestes darreres són de fulla caduca, ja que els hiverns poden ser massa freds per mantenir-les; en canvi, les primeres són perennifòlies.

La seva principal característica és el làtex que contenen al seu interior. És una substància lletosa i blanquinosa que brolla de la ferida causada per una poda, el vent, o animals. Si entra en contacte amb la pell causa irritació i picor, però aquests símptomes se solen calmar simplement rentant-la amb aigua i sabó (si no és així, caldria acudir al metge).

Allò que anomenem fruit també és un detall que els fa únics. En realitat és una inflorescència les flors de la qual són al seu interior. Aquestes normalment són pol·linitzades per un tipus especial de vespa, de la família Agaonidae. Dic 'normalment' perquè hi ha varietats o cultivars que no requereixen cap pol·linització.

En cas de si requerir-la, les vespes femella penetren a la figa i deixen els seus ous als ovaris de les flors. Quan eclosionen, els mascles, que no tenen ales, es reprodueixen amb les femelles que encara estan, per dir-ho així, adormides, i després es moren dins la figa. Les femelles, en despertar, com que tenen ales poden sortir sense problemes a la recerca d'una figa on deixar els ous.

Classes o tipus de Ficus

Dels més de 800 tipus de Ficus que existeixen al món, només uns quants es cultiven amb freqüència als jardins (això sí, important: atès que aquest és un bloc d'arbres, només parlem de les espècies arborícoles -incloent-hi les que comencen la seva vida com a epífites- i arbustives, no de les enfiladisses com el ficus repens):

benghalensis ficus

La figuera estranguladora o banià és una planta perennifolia que comença la seva vida com a epífita, i al final, quan les seves arrels aèries toquen a terra, arrelen i lignifiquen (es tornen llenyoses), formant una cosa semblant a un tronc. Deu el seu nom al seu estil de vida: si la llavor germina per exemple sobre la branca d'un arbre, germina, creix i les arrels l'estrangulen. Al final, l'arbre que li donava suport es mor i es podreix.

És endèmica de Sri Lanka, Índia i Bangla Desh. Pot mesurar fins a 20 metres d'altura, i ocupar diverses hectàrees. Es cultiva en climes tropicals i subtropicals, ja que no suporta les gelades.

Ficus Benjamin

El Ficus Benjamin és un arbre perennifoli nadiu d'Àsia i d'Austràlia tropical i subtropical. Encara que és un dels tipus de ficus de menor port, és una planta que arriba als 15 metres d'altura. Té fulles verdes o variegades, amb forma oval i acabades en punta. Les figues serveixen d'aliment per a les aus.

Tenint en compte els seus llocs d'origen, cal tenir present que no es pot cultivar a l'exterior en zones on es registren gelades. A la meva zona (sud de Mallorca), se sol tenir en testos en patis teulats, però la temperatura més baixa és de -1,5ºC, només es registra una o dues vegades l'any (i no sempre), però així i tot això normal és que perdi algunes fulles. Per això, si a la teva zona fa més fred, és millor que el tinguis en un hivernacle, o en una habitació on entri molta llum.

Ficus carica

El Ficus carica, o figuera, és un arbre caducifoli que arriba a una alçada màxima de 8 metres. Les fulles són lobulades, de color verd, i mesuren uns 25 centímetres de llarg per 18 centímetres d'amplada. És l'espècie que produeix figues de sabor dolç, aptes per a consum humà.

El seu origen es troba a Àsia sud-occidental, però s'ha naturalitzat a la regió mediterrània, on es cultiva des de fa segles. Resisteix les gelades de fins als -10ºC.

Ficus cyathistipula

Es tracta d'un arbust perennifoli conegut com a figuera africana. Aconsegueix els 4 metres d'altura, i té fulles obovades de color verd fosc brillant. Les figues són globulars, de color groc pàl·lid o verdós.

És originari d'Àfrica tropical, per la qual cosa és molt sensible a les gelades. Tenint en compte la seva mida, pot ser una estupenda planta de terrassa o pati.

Ficus elàstica (Abans Ficus robusta)

El Ficus elàstica és un arbre que té fulles grans, amb el feix de color verd fosc brillant i el revers de color mat. Desenvolupa arrels aèries, i el seu fruit és en realitat una inflorescència de color verd que mesura 1 centímetre. Es tracta d'un ficus nadiu d'Assam (Índia) i de l'oest d'Indonèsia.

Pot assolir els 30 metres d'alçada i desenvolupar un tronc de fins a 2 metres de diàmetre. S'utilitza molt com a planta d'interior en climes temperats, ja que per sort o per desgràcia no resisteix les gelades.

ficus lyrata (Abans Ficus pandurata)

El ficus lyrata és un arbre perennifoli originari d'Àfrica Occidental que es coneix com a figuera fulla de violí. Pot mesurar entre 12 i 15 metres d'altura, i té fulles verdes amb forma variable en què destaquen l'àpex, que és ample, i un nervi central de color verd clar.

Es tracta d'un tipus de ficus molt utilitzat per decorar jardins sense gelades, així com l'interior d'habitatges, oficines, etc. La temperatura més baixa que suporta és de 10ºC.

Ficus macrophylla

El Ficus macrophylla és un arbre perennifoli de gran port que es coneix com a figuera australiana o figuera de Badia Moreton. És nadiu de l'est d'Austràlia, i creix fins als 20 metres d'altura. Tendeix produir moltes arrels aèries que serveixen de suport a la copa. Aquesta última està formada per fulles el·líptiques, d'uns 30 centímetres de llarg, i de color verd fosc. Les figues mesuren 2 centímetres de diàmetre i són porpres en madurar.

Es tracta d'un tipus de figuera que es pot cultivar en climes càlids, incloent-hi a la regió mediterrània. Resisteix les gelades suaus, de fins a -4ºC, puntuals i de curta durada. Quan és jove, necessita protecció contra el fred.

Ficus maclellandii

El Ficus maclellandii és un arbre perennifoli conegut com a figuera de fulla de plàtan o figuera Alii originària de l'Índia i de la Xina. Podeu fer uns 20 metres d'alçada, però atès que és molt sensible al fred, se sol tenir com a planta d'interior en climes temperats, on és molt difícil que superi els 3 metres. Té fulles lanceolades, primes, i de color verd fosc, a diferència d'altres ficus que les tenen més amples.

'Alii' és el cultivar més comú. Per pròpia experiència, et puc dir que s'adapta molt bé a viure a interiors amb molta llum (natural). Jo el meu el vaig posar davant una gran finestra orientada a l'est, i creix força bé. Però això sí, no és bona idea tenir-lo a l'exterior durant l'hivern si la temperatura baixa dels 10ºC, ja que es moriria.

Ficus microcarpa (Abans Ficus nitida, Ficus retusa)

El Ficus microcarpa és un arbre anomenat com a llorer indi o llorer de les Índies que creix de forma natural a Àsia tropical. Podeu fer més de 30 metres d'alçada, i tenir una copa de més de 70 metres (al Jardí Botànic de Menehune, a Hawaii, n'hi ha un que fa 33'53 metres d'alçada, amb una copa de 76 metres d'amplada). Les fulles són petites, d'uns 6 centímetres de llargada per 2-3 centímetres d'amplada, i verdes.

S'utilitza moltíssim com a bonsai, però quan el clima és tropical o subtropical i el jardí és gran, és possible cultivar-ho com a exemplar aïllat. Pot suportar gelades suaus, puntuals i de curta durada de fins a -1ºC, Però és millor que no baixi dels 0 graus.

Ficus religiosa

El Ficus religiosa és un arbre nadiu del Nepal, sud-oest de la Xina, Vietnam i Indoxina que pot ser perennifoli o semi-caducifoli depenent del clima (si hi ha una estació seca o freda, perdrà part de les fulles; si en canvi les temperatures es mantenen sense gaires canvis durant tot l'any i plou regularment, el més probable és que no les deixi caure totes alhora. Creix fins a assolir els 30 metres d'alçada, i no suporta les gelades.

Ficus rubiginosa (Abans Ficus australis)

El Ficus rubiginosa és un arbre perennfioli conegut com a banià o figuera de Port Jackson originari de l'est d'Austràlia. Pot mesurar 30 metres d'alçada, si bé és habitual que no superi els 10 metres. Les seves fulles són ovades a el·líptiques, mesuren 10 centímetres de llarg per 4 centímetres d'ample, i són verds.

Es tracta d'una planta sensible a les gelades, que prosperarà millor en climes tropicals que en els temperats càlids com pot ser el mediterrani, al sud d'Espanya, concretament a Cádiz, hi ha diversos exemplars de grans dimensions.

Ficus umbellata

El Ficus umbellata és un bonic arbust perennifoli originari d'Àfrica, que mesura entre 3 i 4 metres d'altura. Les fulles tenen forma cuirassada, són verdes, i mesuren uns 30 centímetres de llarg per 15 centímetres d'amplada.

Si es vol cultivar, és important que sigui en un lloc lliure de gelades. És molt sensible a el fred, per això si a l'hivern les temperatures baixen dels 18ºC, cal tenir-les dins de casa.

Com tenir cura d'un Ficus?

Els ficus necessiten molta llum i, millor si és directa, temperatures càlides i una humitat ambiental alta. Tampoc no els pot faltar aigua, per descomptat, però el reg ha de ser moderat. A continuació et diré quines són les cures generals que se'ls ha de proporcionar:

• Ubicació: l'ideal és que estiguin a l'exterior, però si es cultiva una espècie sensible al fred ia la nostra zona es registren gelades, cal protegir-la a casa durant l'hivern.
• Terra: el terra ha de ser fèrtil, i tenir bon drenatge. En cas de cultivar-se en test, es pot plantar en una amb substrat de cultiu universal de qualitat, com el de les marques Flower o Fertiberia.
• Riego: en general, s'ha de regar 2 cops a la setmana durant l'estiu, ia l'hivern un cop per setmana o cada 15 dies.
• Abonat: és recomanable abonar-lo diverses vegades al llarg de l'any, sobretot si està en test. Per a això es pot fer servir adobs orgànics, com el compost o els fems, o fertilitzants líquids com l'universal per a plantes. Aquests últims són interessants per adobar plantes en test, ja que tenen una eficàcia ràpida i no dificulten el drenatge de l'aigua.
• poda: la poda, en cas que sigui necessària, es farà a començaments de primavera. Cal eliminar les branques que estiguin seques i trencades.
• multiplicació: es propaga per llavors a la primavera-estiu i esqueixos a la primavera.
• trasplantament: si està en test, recorda plantar-lo en una altra de més gran cada 2 o 3 anys, a la primavera.

Així creixerà bé.