Acer palmatum

Vista de l'auró japonès

El Acer palmatum és una de les espècies d'arbres i arbustos caducifolis més importants de la jardineria ornamental. Originari d'Àsia, es tracta d'un conjunt de plantes que queden estupendes a patis, terrasses, i per descomptat en aquests paradisos que anomenem jardins.

Hi ha diferents varietats i moltíssims cultivars, i és probable que vagin sortint de nous a mesura que passin els anys. Però, encara que uns tinguin les fulles verdes, altres vermelles o altres multicolor, les cures que necessiten són les mateixes.

Quin és l'origen i les característiques de l' Acer palmatum?

Arce japonès en hàbitat

El Acer palmatum, conegut com a auró japonès palmeado, auró palmat japonès, auró polimorfo o auró japonès, és una espècie nativa del Sud-est d'Àsia, en concret de Japó i Corea del Sud, i segons la Wikipedia alguns diuen que també de la Xina. Va ser descrit per Carl Peter Thunberg i publicat a Systemat Vegetabilium. Editio dècima quarta en l'any 1784.

Es caracteritza per assolir alçades compreses entre els 5 i els 16 metres, si bé hi ha algun cultivar, com el Little Princess, que no supera els 2-3 metres. El seu tronc pot ser solitari o bé ramificar des de prop del terra, i la seva copa sol adoptar forma de piràmide quan és jove, o arrodonida i àmplia quan madura. Les fulles són palmatilobades compostes per 5-7-9 lòbuls aguts i aconsegueixen una mida de 4 a 12cm de llarg i ample. Aquestes són de colors diversos, predominant les tonalitats vermelles, porpres i verdes.

Floreix a la primavera, produint flors amb 5 sèpals vermells o porpres i 5 pètals de color blanquinós. El fruit és una bisàmera alada d'uns 2-3cm de llarg que protegeix una llavor de 6 a 8mm.

subespècies

Es coneixen tres:

  • Acer palmatum subsp. palmatum: viu a les altituds més baixes del centre i sud del Japó. Desenvolupa fulles petites, de 4 a 7cm d'amplada, amb 5 a 7 lòbuls que tenen els marges dobles serrats. Les ales de les llavors fan 10-15mm.
  • Acer palmatum subsp. amoenum: viuen a les altituds més altes de Japó i de Corea del Sud. Les fulles mesuren de 6 a 10cm d'amplada, tenen 7 a 9 lòbuls, i els marges serrats. Les ales de les llavors fan 20-25mm.
  • Acer palmatum subsp. matsumurae: viu a les altituds més altes del Japó. És el que té les fulles més grans, amb una mida de 9 a 12cm d'amplada, amb 5-7-9 lçobulos els marges dels quals estan doble serrats. Les ales de les llavors fan 15-25mm.

Conreessis d'auró japonès

Acer palmatum cv Beni hime

Acer palmatum cv Beni Hime // imatge procedent de Flickr/anolba

Se sap que hi ha uns mil cultivars que es propaguen per empelt. El color de la fulla pot ser d'un sol color (de verd o groc clar a verd, vermell o porpra fosc) o variegades.

En general, no superen els 5 metres d'altura, el que els fa especialment interessants per al seu cultiu en espais petits, i fins i tot en testos. Alguns exemples són:

  • Atropurpureu: les fulles i branques són de color vermell vinós, excepte a l'estiu que són més verdoses.
  • Aureum: desenvolupa fulles de color groc clar.
  • papallona: les fulles són verdes amb els marges blancs.
  • Masu murasaki: desenvolupa fulles porpres.
  • Seyriu: té fulles els lòbuls de les quals són com agulles, molt prims, de color verd tornant-se vermell fosc a la tardor. Es tracta d'un cultivar que procedeix de la varietat Acer palmatum var. dissectum.
  • Tropenburg: les fulles són porpres.

Quins usos té?

El Acer palmatum s'utilitza únicament com a planta ornamental, ja sigui com a exemplar aïllat, en bardisses, testos. A més, als seus llocs d'origen es treballa des de fa segles com a bonsai, sobretot les varietats de fulles més petites.

El creixement lent i el fàcil manteniment -sempre que el clima acompanyi- han convertit l'auró japonès en una de les plantes més demandades pels aficionats a la jardineria.

Quines són les cures de l'auró japonès?

Acer palmatum 'Osakazuki'

Acer palmatum 'Osakazuki' // Imatge procedent de Wikimedia/TeunSpaans

Perquè aquesta espècie pugui estar bé, o sigui, perquè pugui viure a gust (i no sobreviure) és molt important que les temperatures siguin suaus tot l'any i que a l'hivern hi hagi gelades. Resisteix sense problemes fins als -18ºC, però si ho exposem a una temperatura superior als 30ºC i ho deixem al sol amb una terra no gaire bona, ho perdrem.

Així mateix, cal tenir en compte que necessita passar fred durant uns mesos per hivernar, després d'això haurà recuperat les forces necessàries que li serviran per reprendre el seu creixement a la primavera. És per això que en climes tropicals i subtropicals és una planta difícil (més aviat impossible). Fins i tot a la Mediterrània de litoral és complicat (parlo des de l'experiència).

En zones de clima mediterrani o similar aconsello plantar-lo en test -amb forats de drenatge- amb substrats tipus akadama amb un 30% de kiryuzuna, o greda volcànica de 5mm o inferior sola o barrejada amb un 30% de kanuma. Però si vius en una zona on els estius són suaus i els hiverns freds, pots plantar-ho a recipients -sempre amb forats per al drenatge- amb substrats per a plantes acidòfiles; i en cas que la terra del teu jardí sigui àcida, és a dir, amb un pH entre 4 i 6, podràs oferir-li un lloc on créixer 😉 .

El reg ha de ser freqüent, evitant l'entollament. Fes servir aigua de pluja, embotellada o sense calç. Si la de l'aixeta té un pH superior a 6, dilueix el suc de mitja llimona en un litre d'aigua, barreja-ho tot bé amb una cullera, i després comprova de nou el pH amb tires de pH o mesuradors específics: si segueix alt, tira més suc de llimona i comprova de nou.

Durant la primavera i l'estiu agraeix una aportació regular d'abonament, per exemple cada 10-15 dies. Usa adobs per a plantes acidòfiles seguint les indicacions especificades a l'envàs una vegada, i guano o altres adobs orgànics la propera. Només tingues en compte que és recomanable fer servir adobs líquids si es té en test, ja que si s'utilitzessin adobs en pols o en grànuls es dificultaria la sortida de l'aigua sobrant pels forats de drenatge.

Les flors de l'auró japonès són petites

L'auró japonès es multiplica per llavors a l'hivern, les quals han d'estratificar-se a la nevera per tres mesos a uns 6ºC (oa la intempèrie si la temperatura és inferior als 10ºC), i els cultivars per empelts, que se solen empeltar sobre l'espècie tipus (Acer palmatum).

I finalment, quant a plagues i malalties, no hi ha res de què preocupar-se. Pot tenir alguna cotxinilla si lambient és molt sec, però res que no es pugui treure a mà 😉 . El que sí que cal saber és que cal protegir-ho precisament d'això, de l'ambient sec, així com del sol directe. Creixerà bé si la humitat ambiental és superior al 50% i si es té en semiombra, però si no… les fulles es cremaran ràpid.


Deixa el teu comentari

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

*

*

      NACHO GALANT va dir

    Hola Mònica.

    Nosaltres tenim a la finca dos Palmatum, un és el clàssic arbret de poc port amb les fulles vermelles/granats (ho hem plantat aquest any, i pel que t'he llegit no ho hem fet molt bé perquè ho hem plantat a ple sol, encara que en ser a la Serra de Gredos els estius no són gaire calorosos i reg no n'hi falta, i després a l'hivern fa fred, però no excessiu) i un altre té les fulles més petites però és un arbre amb un calibre considerable i és superfrondós. Les fulles són verdes i amb les vores vermelloses, el peduncle és vermell i després té un port una mica ploró (li diem l'actor secundari Bob perquè el seu port ens recorda els cabells) Aquesta varietat no ha de ser molt comú, Què opines? Una altra particularitat que té és que és súper prolífic, dóna moltíssimes llavors i gairebé totes agafen al mateix terreny. Moltes gràcies pel teu meravellós article!

    Una cordial salutació:

    NACHO GALANT

         todoarboles va dir

      Hola Nacho.
      Doncs no en tinc ni idea jeje Hi ha moltíssims tipus d'auró japonès. Té les fulles palmejades o són com agulles? Si és dels segons, pot ser que sigui un Acer palmatum var. dissectum.

      Depenent del clima, de la terra, del reg, adobat, … els colors de les fulles poden variar una mica. Un mateix Acer palmatum pot tenir les fulles vermelles a, no ho sé, la serra madrilenya plantat a terra, i en canvi al mediterrani i en test tenir-les més ataronjades.

      Per cert, veig que també estàs seguint el bloc per Facebook. Si vols, envia una foto dels teus aurons japonesos des d'allà per veure'ls 🙂

      Salutacions!

           NACHO GALANT va dir

        Hola Mònica.

        Tots dos tenen les fulles palmejades. No em manejo bé a les xarxes però faré el que pugui.

        He vist que també escrius, cal veure què t'escampa. Enhorabona!

        Jo també sóc de gats, en tenim tres a casa!

        Moltes gràcies i una cordial salutació,

        NACHO GALANT

      Ignacio va dir

    Hola Mònica, em dic Ignasi i volia abans de res donar-te l'enhorabona pel teu bloc.
    Com tu visc a Mallorca, als afores de Palma. He llegit que has tingut experiències amb aurons japonesos en el nostre clima. Des del teu punt de vista Quina varietat creus que pot intentar cultivar en maceter o jardinera gran?
    Tinc un pati més o menys arrecerat amb 5 hores de sol al matí (orientació est) a l'estiu i 2 hores a l'hivern.
    Se que és una excentricitat però és l'única part del meu jardí pendent de concretar i crec que podria quedar bé. Seria una línia de jardineres d'uns 4m al peu d'un mur. La idea seria barrejar l'exemplar d'auró amb arbustos per fer tanca informal.
    És una espina que tinc clavada i m'agradaria conèixer les impressions d'algú que ja hagi passat per l'experiència.
    Gràcies i enhorabona pel bloc.

         todoarboles va dir

      Hola Ignasi.

      Gust llegir algú que viu a Mallorca també jeje 🙂 Jo estic a l'extrem sud, a prop de la Colònia de Sant Jordi.

      Però molt temo que cinc hores de sol són massa per a l'auró japonès. Per experiència, el Seyriu ho aguanta millor que altres cultivars, però parlem d'una estoneta al matí d'hora oa última hora de la tarda.

      Si vols un auró que no et doni gaires problemes, et recomano provar amb l'Acer opalus, que és autòcton d'Espanya. L'Acer opalus subsp granatenc és el de Mallorca, que viu a la Serra de Tramuntana i és més petit que l'opalus normal.

      Si tens dubtes, em dius.

      Una salutació!

           Ignacio va dir

        Gràcies Mònica, desconeixia del tot que aquí a Mallorca tenim un auró autòcton. Creus que amb cures adequades es pot intentar en jardinera gran? Saps d'algun lloc on aconseguir-ho a l'illa o cal buscar-ho fora?
        Moltes gràcies.

             todoarboles va dir

          Jo crec que sí, que es pot donar bé. A més pots anar-ho podant (a final de l'hivern, abans que brotin les fulles) per controlar una mica el seu creixement.

          En vivers de plantes autòctones segur que venen, però ara mateix no en recordo cap. Però si busques a Ebay trobaràs algun venedor fiable. Per exemple aquest: https://www.ebay.es/itm/Planta-de-Arce-opalus-Acer-opalus-2-Anos-/323197296128

          Veig que és absent, però vaja, és seriós. Jo mateixa li vaig comprar un Acer opalus i altres plantes i sempre bé.

          En cas de dubte, pregunta jeje 🙂

          Salutacions i gràcies a tu!

               Ignacio va dir

            Gràcies Mònica,ho miraré.Com la meva idea és plantar-lo a la tardor a la jardinera seguiré investigant.És clar que no és el mateix que un auró japonès però amb cures pot ser interessant.El que no sés si el seu sistema radicular és similar al de aquests,és a dir apropiats per a test. També havia pensat en un liquidámbar,però he llegit que requereixen profunditat per a les arrels i no vull tenir un pal amb quatre fulles.
            Moltes gràcies.


      todoarboles va dir

    Hola de nou.
    Sí, el sistema radicular és molt semblant. No et preocupis que ramifica bé. I si et vols assegurar que no serà un pal amb quatre fulles com dius :), veu traient les primeres fulles a cada branca que li surti. Així aconseguiràs que ramifiqui força ia poca altura.

    El liquidambar no t'ho aconsello. Necessita molt espai per poder desenvolupar-se i créixer com a arbre. Però a banda d'això, el clima de Palma és una mica massa càlid per a ell. Prefereix un clima més fresc, més com el que hi ha a la Serra de Tramuntana per exemple.

    Una salutació!

      Jose Antonio va dir

    Hola Monica

    M'ha encantat els teus coneixements i consells sobre els aurons, així que necessito demanar-te'n algun.
    Visc a Castelló i he comprat un auró palmatun altropurpurum molt frondós i bonic d'uns 5 anys en un vivers fa 1 setmana.
    He decidit no trasplantar-lo aquest any perquè s'acobli més al mediterrani, aquesta en test d'uns 4l i amb totes les fulles ja exposades…segons el propietari del viver vénen de girona i la seva altura serà d'uns 40 ctrm.
    El meu pati és el típic que hi ha entre blocs de pis…em dóna a l'abril 1 hora màxim i de va allargant fins a l'estiu final de setembre màxim….no són patis tancats són més oberts amb els pisos de davant més separats.
    El sol no em a tot el pati..només en alguna zona concreta…tinc pèrgola alta i amb unes teles transpirables…el pati ofereix sol…semisombra…fins i tot ombra….que he de fer per aconseguir que el meu auró tiri endavant malgrat el clima.
    Consells en ubicacion…com aportar-li humitat a l´estiu …quan el trasplanti a un altre test substrat recomanable i data.
    En general monica tot el que degui saber i conèixer per tirar endavant una vida que em té enamorat i preocupat de tants comentaris dolents que he llegit sobre l'auró i el mediterrani.
    Moltes gràcies per tot
    una salutació

         Mónica Sánchez va dir

      Hola Jose Antonio.

      Jo tinc uns quants aurons japonesos al pati, zona sud de Mallorca. El truc està a procurar que no els doni el sol directe mai (ni tan sols de gorja), i posar-los en fibra de coco, o encara millor: 70% d'akadama amb un 30% de kiryuzuna.
      També els ve molt bé adobs a la primavera i l'estiu, amb un fertilitzants específic per a plantes àcides (també serveix el que es ven ara, el fertilitzant per a hortènsies).

      Per cert, l'Atropurpureum arriba a fer uns 6 metres aproximadament, però amb podes -a finals de l'hivern- es pot mantenir molt més petit.

      Salutacions.