El Acer palmatum és una de les espècies d'arbres i arbustos caducifolis més importants de la jardineria ornamental. Originari d'Àsia, es tracta d'un conjunt de plantes que queden estupendes a patis, terrasses, i per descomptat en aquests paradisos que anomenem jardins.
Hi ha diferents varietats i moltíssims cultivars, i és probable que vagin sortint de nous a mesura que passin els anys. Però, encara que uns tinguin les fulles verdes, altres vermelles o altres multicolor, les cures que necessiten són les mateixes.
Quin és l'origen i les característiques de l' Acer palmatum?
El Acer palmatum, conegut com a auró japonès palmeado, auró palmat japonès, auró polimorfo o auró japonès, és una espècie nativa del Sud-est d'Àsia, en concret de Japó i Corea del Sud, i segons la Wikipedia alguns diuen que també de la Xina. Va ser descrit per Carl Peter Thunberg i publicat a Systemat Vegetabilium. Editio dècima quarta en l'any 1784.
Es caracteritza per assolir alçades compreses entre els 5 i els 16 metres, si bé hi ha algun cultivar, com el Little Princess, que no supera els 2-3 metres. El seu tronc pot ser solitari o bé ramificar des de prop del terra, i la seva copa sol adoptar forma de piràmide quan és jove, o arrodonida i àmplia quan madura. Les fulles són palmatilobades compostes per 5-7-9 lòbuls aguts i aconsegueixen una mida de 4 a 12cm de llarg i ample. Aquestes són de colors diversos, predominant les tonalitats vermelles, porpres i verdes.
Floreix a la primavera, produint flors amb 5 sèpals vermells o porpres i 5 pètals de color blanquinós. El fruit és una bisàmera alada d'uns 2-3cm de llarg que protegeix una llavor de 6 a 8mm.
subespècies
Es coneixen tres:
- Acer palmatum subsp. palmatum: viu a les altituds més baixes del centre i sud del Japó. Desenvolupa fulles petites, de 4 a 7cm d'amplada, amb 5 a 7 lòbuls que tenen els marges dobles serrats. Les ales de les llavors fan 10-15mm.
- Acer palmatum subsp. amoenum: viuen a les altituds més altes de Japó i de Corea del Sud. Les fulles mesuren de 6 a 10cm d'amplada, tenen 7 a 9 lòbuls, i els marges serrats. Les ales de les llavors fan 20-25mm.
- Acer palmatum subsp. matsumurae: viu a les altituds més altes del Japó. És el que té les fulles més grans, amb una mida de 9 a 12cm d'amplada, amb 5-7-9 lçobulos els marges dels quals estan doble serrats. Les ales de les llavors fan 15-25mm.
Conreessis d'auró japonès
Acer palmatum cv Beni Hime // imatge procedent de Flickr/anolba
Se sap que hi ha uns mil cultivars que es propaguen per empelt. El color de la fulla pot ser d'un sol color (de verd o groc clar a verd, vermell o porpra fosc) o variegades.
En general, no superen els 5 metres d'altura, el que els fa especialment interessants per al seu cultiu en espais petits, i fins i tot en testos. Alguns exemples són:
- Atropurpureu: les fulles i branques són de color vermell vinós, excepte a l'estiu que són més verdoses.
- Aureum: desenvolupa fulles de color groc clar.
- papallona: les fulles són verdes amb els marges blancs.
- Masu murasaki: desenvolupa fulles porpres.
- Seyriu: té fulles els lòbuls de les quals són com agulles, molt prims, de color verd tornant-se vermell fosc a la tardor. Es tracta d'un cultivar que procedeix de la varietat Acer palmatum var. dissectum.
- Tropenburg: les fulles són porpres.
Quins usos té?
El Acer palmatum s'utilitza únicament com a planta ornamental, ja sigui com a exemplar aïllat, en bardisses, testos. A més, als seus llocs d'origen es treballa des de fa segles com a bonsai, sobretot les varietats de fulles més petites.
El creixement lent i el fàcil manteniment -sempre que el clima acompanyi- han convertit l'auró japonès en una de les plantes més demandades pels aficionats a la jardineria.
Quines són les cures de l'auró japonès?
Acer palmatum 'Osakazuki' // Imatge procedent de Wikimedia/TeunSpaans
Perquè aquesta espècie pugui estar bé, o sigui, perquè pugui viure a gust (i no sobreviure) és molt important que les temperatures siguin suaus tot l'any i que a l'hivern hi hagi gelades. Resisteix sense problemes fins als -18ºC, però si ho exposem a una temperatura superior als 30ºC i ho deixem al sol amb una terra no gaire bona, ho perdrem.
Així mateix, cal tenir en compte que necessita passar fred durant uns mesos per hivernar, després d'això haurà recuperat les forces necessàries que li serviran per reprendre el seu creixement a la primavera. És per això que en climes tropicals i subtropicals és una planta difícil (més aviat impossible). Fins i tot a la Mediterrània de litoral és complicat (parlo des de l'experiència).
En zones de clima mediterrani o similar aconsello plantar-lo en test -amb forats de drenatge- amb substrats tipus akadama amb un 30% de kiryuzuna, o greda volcànica de 5mm o inferior sola o barrejada amb un 30% de kanuma. Però si vius en una zona on els estius són suaus i els hiverns freds, pots plantar-ho en recipients –sempre amb forats per al drenatge- amb substrats per a plantes acidòfiles; i en cas que la terra del teu jardí sigui àcida, és a dir, amb un pH entre 4 i 6, podràs oferir-li un lloc on créixer .
El reg ha de ser freqüent, evitant l'entollament. Fes servir aigua de pluja, embotellada o sense calç. Si la de l'aixeta té un pH superior a 6, dilueix el suc de mitja llimona en un litre d'aigua, barreja-ho tot bé amb una cullera, i després comprova de nou el pH amb tires de pH o mesuradors específics: si segueix alt, tira més suc de llimona i comprova de nou.
Durant la primavera i l'estiu agraeix una aportació regular d'abonament, per exemple cada 10-15 dies. Usa adobs per a plantes acidòfiles seguint les indicacions especificades a l'envàs una vegada, i guano o altres adobs orgànics la propera. Només tingues en compte que és recomanable fer servir adobs líquids si es té en test, ja que si s'utilitzessin adobs en pols o en grànuls es dificultaria la sortida de l'aigua sobrant pels forats de drenatge.
L'auró japonès es multiplica per llavors a l'hivern, les quals han d'estratificar-se a la nevera per tres mesos a uns 6ºC (oa la intempèrie si la temperatura és inferior als 10ºC), i els cultivars per empelts, que se solen empeltar sobre l'espècie tipus (Acer palmatum).
I finalment, quant a plagues i malalties, no hi ha res de què preocupar-se. Pot tenir alguna cotxinilla si l'ambient és molt sec, però res que no es pugui treure a mà . El que sí que cal saber és que cal protegir-ho precisament d'això, de l'ambient sec i del sol directe. Creixerà bé si la humitat ambiental és superior al 50% i si es té en semiombra, però si no… les fulles es cremaran ràpid.